Després de quatre mesos de
treballs, finalment la setmana de Nadal va desmuntar-se la bastida que cobria
la meitat de la façana sud de l’església de santa Maria, des de la porta
lateral fins a la façana principal. D’aquesta manera finalitzava aquesta segona
fase i quedava totalment restaurada la cara que mira a la plaça de santa Maria,
després de la primera intervenció que va realitzar-se el 2015. Les obres van
anar a càrrec de l’empresa Recop i els treballs arqueològics dirigits per Josep
M Feliu.
El cost d’aquests treballs ha
estat de 100.000€, una part costejada amb una subvenció de la Generalitat de
Catalunya, l’altra amb les aportacions que diferents persones i empreses fan i
continuen fent al projecte santa Maria 2020, així com dels diferents concerts
que s’han anat organitzant.
Els treballs s’han realitzat en
diferents nivells, que anaven des de les teulades dels murs i els contraforts,
excavació arqueològica, restauració de pintures, documentació de marques de
picapedrer, neteja d’una carassa i dues gàrgoles, restauració de vitralls, neteja
dels murs i restitució dels blocs de pedra en mal estat.

La restauració va iniciar-se el
14 de setembre traient les teulades dels murs i els contraforts, tal com ja
s’havia fet en la primera fase. En aquest cas un cop retirades les teules i els
20 cm de morter que hi havia a sota no es va localitzar cap llosa de l’antiga
teulada, com si que es va fer el 2015. En aquest punt es va poder apreciar tota
la cornisa de blocs de pedra i aquí va aparèixer la primera novetat d’aquesta
intervenció. En el bloc de la cornisa que formava angle entre el primer
contrafort i el mur s’hi va documentar un joc gravat a la pedra anomenat Molí
de nou, per a dos jugadors, consistent en 3 quadrats concèntrics amb 24
interseccions on s’hi van col·locant les fitxes de manera similar al tres en
ratlla.
A la resta de tot els murs també
s’hi van documentar d’altres elements gravats, sobretot marques de picapedrer,
on en va aparèixer una que no apareixia a la primera meitat de la façana sud, en
forma de T. Així mateix es va documentar una doble RR gravada en un dels blocs
del rosetó amb els vitrall dels castellers de Vilafranca.

Pel que fa als rosetons i els
vitralls, es va procedir a extreure les reixes de protecció que estaven
clavades a la pedra amb peces de ferro i es van substituir per una malla, i els
vidres trencats es van canviar. La part dels vitralls pròpiament dita correspon
a una altra intervenció futura des de l’interior. Tot i així sí que es van
restaurar els vitralls de les petites finestres de cadascuna de les capelles, i
es va posar un vidre de protecció exterior després d’extreure les reixes que hi
havia. Durant el procés de restauració es va establir la hipòtesi que alguns
dels vitralls fossin els que van instal·lar-se a finals del segle XIX.
En la part de les figures
esculpides, en aquesta ocasió hi havia la cara d’una dama en el segon
contrafort, i dues gàrgoles. La del segon contrafort consisteix en un bloc
rectangular amb una cara al seu extrem amb la part inferior perforada. I
l’altre una truja envoltada per tres garrins esculpits al seu voltant, situada
al primer contrafort.

En aquesta part superior dels
murs també s’hi va realitzar una intervenció arqueològica en el primer
contrafort. Un cop apartades les teules es va veure com entre els blocs de
pedra de la façana i els de la paret interior tota la superfície quedava
reomplerta per morter endurit excepte una marca circular on es veia que el
morter estava remenat. Per tal de documentar a que podia respondre aquesta
marca es va procedir a la seva excavació. El resultat va ser un pou d’un metre
de profunditat i 0’90 cm de diàmetre. El seu reblliment estava format per un
sediment marró però sobretot blocs de pedra sense treballar, alguns fragments
de teula i ceràmica vidrada verda. El forat estava excavat en el morter que es
veia a la superfície i no arribava al canal de pedra de les gàrgoles que es pot
apreciar des de l’interior de la teulada.

La nova teulada va seguir la feta
l’any anterior amb lloses i una protecció metàl·lica a la cornisa. També es va
fer una intervenció per protegir la barana que hi ha en l’espai que serveix per
accedir al campanar de la façana principal des de sota la teulada, i es va
netejar tot l’interior del campanar.
Pel que fa a les teulades de les
capelles es va seguir amb el mateix procediment d’extracció de les teules i el
morter i la runa que hi havia sota. En aquest cas es va realitzar un altre dels
descobriments que podria aportar noves informacions de l’antiga capella
romànica que es va substituir a partir del 1285 amb l’inici de les obres de
l’actual església. En aquest cas entre els blocs de pedra que hi havia sota de
la teulada de l’actual capella de la Mare de Déu de Montserrat es van
localitzar quatre peces de pedra calcària que corresponien a un fragment d’un
capitell romànic decorat amb ocells esquemàtics. El seu bon estat apunta
inicialment que es tracta d’una peça que no va estar molt de temps exposada a
la intempèrie.

Ja a la part mes baixa del mur es
va procedir a restaurar les pintures que hi ha al costat de l’entrada lateral,
i que ocupen un espai de quatre filades i que de moment s’atribueixen al segle
XVIII a l’espera d’un estudi mes detallat. En aquesta part va ser on es van
detectar els majors desperfectes en els blocs de pedra, especialment en els
primers quatre metres, on apareixia una reparació de ciment que s’havia fet per
recobrir les pedres desgastades. En aquest cas les que estaven en pitjor estat
van ser cobertes per noves peces i les altres van ser reomplertes amb morter de
calç.
Properament s’anunciaran noves
accions per continuar recaptant fons per les properes fases de restauració.